Set 1996 (RCA)
1- Res Semblant A Res
Vam fer-nos pas a pas on no hi
havia cap camí,
ens vam deixar portar per les
cames del destí.
No volíem ser dèbils o forts, ni
valents ni covards,
només érem com el vent fugaç,
no veníem a lluitar.
Com la pluja cau sobre el matí,
sota el vent de mestra.
Vam veure com la nit ens
omplia el dolor
d'estrelles, sota
un cel que es
mirava en la tardor.
I les hores que passaven ens
deixaven per escrit,
un comiat, uns versos, uns records
i el silenci per amic.
No volíem res semblant a res,
portats lluny pel destí.
No hi ha un lloc on parar,
ni on viure del passat.
No hi ha res a esperar,
només pots seguir endavant.
Només seguir endavant.
Vam aprendre a oblidar
i a resistir-ho tot, viure la
inseguretat i a ser feliç amb poc.
A parlar sense paraules i no haver
d'entendre-ho tot,
a assemblar-nos l'un a l'altre
i no voler arribar enlloc.
Ens vam deixar portar pel destí.
No volíem arribar.
2- Mai Seré Prou Bo Per Tu
Mai seré prou bo per tu.
Si us plau, deixa de fer de tot
una carrera. Em costa
decidir per on
haig de tirar,
un pas endavant
i dos passos enrera;
tot es torna tan confús...
No puc, deixa'm estar.
Mai seré prou bo per tu.
No sóc el més fornit, ni tinc un
cos d'atleta, només sé fer
cançons, això és el meu tresor.
Cançons d'amor, cançons que
no t'interessen;
no esperis que ara jo et
comenci a tirar flors.
Mai seré prou bo per tu.
Quants cops en aquesta vida
ho he provat i he fracassat.
Quants cops he caigut per terra,
però m'he tornat a aixecar.
Però mai seré prou bo per tu.
Tu esperes tot de mi allò que no
m'interessa, no sóc ni alt ni fort,
ni visc en un gimnàs.
Ara és massa tard, ara ja no val
la pena: jo sóc tal com sóc
i tu no em canviaràs.
Mai seré prou bo per tu...
3- No Sóc Capaç
Amb la mirada
em dius que no hi ha
res entre tu i jo.
Et tinc davant,
matant-me molt a poc a poc.
Et tinc present,
gronxant-me el pensament.
No sóc capaç de desplegar
el meu cos,
ni planejar sortir amb tu
a veure món.
El meu vesit no amaga
delicte, sinó amor.
Tu creus que sóc de palla,
que no tinc carn ni os.
Aquí engabiat,
mullant la ploma al fons del cor,
que vas deixar
marxant sense dir res.
No sóc capaç
de desplegar el meu cos,
ni planejar sortir amb tu
a veure el món.
Tota la gent em deia
que no tenies preu.
Mai vas voler parlar-me,
només hola i adéu.
Va sortir el sol,
i amb la rosada del matí
va busca el nord cap a fora
i el seu cos,
del color més fosc de la nit,
va trobar allò que tant volia
i va aixecar el volt.
I se'n va anar,
va obrir la porta i va volar.
No sé on serà,
no sé si mai voldrà tornar.
Que qui no corre, vola;
com diu el meu veí.
La Terra gira molt lentament
aquesta nit.
I se'n va anar,
va obrir la gàbia i va volar.
Se'n va cansar,
d'estar tancada i menjar gra.
Buscant perdut si trobo el perquè
de tot plegat,
perquè sóc jo el que sempre
es queda aquí tirat.
4- Els Dies De Cada Dia
Qui, qui té el secret,
qui pot provar
d'aturar el
món.
Qui pot evitar que cada
moment es torni un record.
El temps s'emporta els nostres
amants,
i els herois d'infància que ens
han oblidat.
Tan sols ens queden tots els
records que trobem a faltar.
Tu ens fas sentir part
del teu món,
només amb els dies
de cada dia.
Tu ens fas sentir feliços amb poc,
i el valor dels dies de cada dia.
Tu ens fas sentir.
Podem deixar-ho tot enrera,
i agafar el que volem.
Podem parar i mirar enrera
i veure el que deixem.
El temps va de pressa,
segon a segon,
i anem nosaltres tan a poc a poc.
Només ens queda poder conservar
els nostres records.
5- L'Onze De Setembre
Era l'onze de
setembre de
1977, el pare treia la
senyera amb els ulls plorosos
cap al cel. Em va dir:
mira aquestes barres
representen tot el què tu ets.
No li sortien les paraules,
però no calia dir res més.
Temps era temps
que jo era un vailet,
i el pare em va
ensenyar d'on sóc.
I ara el guardaré,
agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre
dins el meu cor.
Seré fort, seré fort
dins del meu cor.
Eren temps de protesta,
però ara tot és diferent.
La vida sembla més tranquil·la,
podem viure amb el present.
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps
que van marxar,
però el pare em deia
no pateixis,
que tard o d'hora tornaràn.
6- Lluny De Tot
Un llum verd
quasi d'esperança
em diu que puc passar.
Aquesta nit, la lluna,
darrera el fum se'ns ha amagat.
Hi ha la Llei amb uniforme
que em mira malament,
sota unprisma personal
que em sembla impertinent.
Tot el dia fent cua
només per anar a comprar.
Avui l'amor està d'oferta,
no el puc deixar escapar.
Al telèfon hi ha una noia
que diu que em vol estimar,
trenta "peles" el minut
i tot serà real.
Vull viure molt lluny
de tot això
i no haver de tornar.
Vull viure molt lluny
de tot això
i poder-ho oblidar.
Tenir-te molt a prop,
aquí al meu costat.
Sentir la calor d'un cos,
saber que sóc humà,
i no haver de tornar.
Mad Max de cap de setmana
porten pizzes per sopar,
en un circ que està ple de gent
aparentment normal.
Construïm parets al cel
per no veure-hi més lluny,
i creiem que la veritat
pot cabre dins d'un puny.
7- Paranoia
Ella em mira,
ella sap què té.
Jo la miro i no entenc res.
M'hipnotitza,
ulls, presó, espiral;
em vigila com un animal.
Jocs de mirades per sentir-te bé,
jocs de mirades per trobar el què no tens.
Paranoia.
Tu saps el que em fas mal.
Paranoia.
Deixa'm de mirar.
Paranoia.
M'estàs enfonsant.
Ves-te'n, corre i deixa'm estar.
Ja tremolo, ja estic pendolant.
M'emociona, he perdut el cap.
Paranoia.
Ja no sé el què em dic.
No tinc llengua, estic sec per dins.
Jocs de mirades per no sentir-te malament,
jocs de mirades que semblen innocents.
Ella em mira, sap que està molt bé.
Jo la miro i no sé qui és.
Ella em mira i surto corrents.
Jo la miro i no entenc res.
Paranoia.
8- On Són Els Ocells
Jocs d'infantesa
de primers amors,
plens d'innocència
en aquell bosc.
Records de tendresa
del primer petó,
avui hi tornava, però no
veig el bosc.
Què n'ha quedat
de tota una vida.
Què n'ha quedat
d'aquell indret,
on són els ocells,
si el bosc ja no hi és.
Passo de pressa sobre el cristall,
deixant que es vessin
llàgrimes i sang.
Negra és la terra que un dia
vaig somniar.
L'aigua que queda, passa tremolant.
Què n'ha quedat de tota una vida.
Què n'ha quedat d'aquell indret,
on són els ocells, si el riu està sec.
9- Tornar A Començar
Com és que encara
no hi puc veure,
com és que encara parlo sol.
Després de tant de temps,
no m'he acostumat a trencar
amb tot el meu passat.
Solitari és el meu pas
i tothom m'és estrany,
sóc el nou de la vella ciutat.
Tot té un preu,
tot té un adeu
que no pots comprar.
Juga fort i torna a començar.
Per què no tinc les coses clares?
No vull la dura realitat.
Les cartes que jo vull,
no es poden donar;
tot o res, pots perdre o guanyar.
Has d'aprendre a acceptar
les regles del joc,
no sempre ho tens tot a les mans.
Sempre jugo de "farol",
estic desesperat.
És millor que torni a començar.
Només hi ha una via
per on passa el tren.
Ha arribat el dia d'anar cap a
l'infern, o tornar a començar.
10- La Mar De Bé
Diuen que hi ha tanta crisi
que no ens en sortim.
Diuen que hi ha tant de trànsit,
a fora aquesta nit.
Que si els preus estàn pujant,
que tot és molt car;
i un sabó per roba blanca
que renta més blanc.
I jo aquí tancat a casa,
aquí s'hi està calent,
ho faré si no em fa mandra.
Avui no sortiré. Estic la mar de bé.
La meva nòvia em telefona,
diu que es vol casar, diu que vol fer
una família pel dia de demà.
Que si jo no vull casar-m'hi,
un altre en trobarà.
Diu que els anys van molt de pressa,
que passen volant.
11- Els Millors Anys
Volíem que allò
fos per sempre,
volíem que fos diferent;
agafats al mig de la Rambla
veient com passa la gent.
Passant fulls al calendari
ens vam donar els millors anys;
ens semblava que eren quatre dies,
com passa a tots els amants.
Però de cop una nit trista,
la lluna deixa de brillar.
Tard o d'hora l'amor s'acaba,
un dia o altre tot se'n va.
Tard o d'hora el foc s'apaga
i tot queda fumejant.
Ara toco de peus a terra,
ara tot és diferent.
Tu ja saps que els anys tot ho curen,
però ho dibuixen a la pell.
De cop sento que algú em crida,
és millor que ho deixi estar.
Però mai oblidaré el seu somriure,
quan em veia arribar.
12- No Sempre És Fàcil
No sempre és fàcil
quedar-se assentat
i veure el temps passar.
No hi ha esperança,
aquí no hi ha res, tot passa
molt lluny d'aquí.
Creuar muntanyes, poder tocar
el cel, sentir que la vida és per
tu i és per mi. Per tu i per mi.
Voldria oferir-te tot el què hem
somniat, però tinc
cansases les mans.
Aquí vam néixer,
aquí ens vam
fer grans, però hem
de deixar aquesta vall.
13- Deprimit
És molt dur haver de marxar
d'una festa quan tot s'ha acabat.
Quan la clau no et vol obrir.
i l'alcohol et fa sentir deprimit.