Junts de nou per primer cop
1994 (Emi)
1- Els Temps Estàn Canviant Tothom en parla, ho he sentit dir; va molt de pressa, tothom ho diu. Era normal que això passés, corre com l'aigua, està present. Tothom és al carrer i res no els pot parar. La gent està cridant, els temps estàn canviant. Si surts a fora, ho veuràs de prop. No vols que el dia, se't faci fosc. El que fins ara ens oprimia, acabarà. S'han de trencar les regles per tornar a jugar. Tu, què fas aquí parat? Tu, no ho pots deixar escapar. Vés de pressa o potser faràs tard. Perquè el món està canviant i ningú ho podrà evitar, perquè els temps estàn canviant. Vine amb nosaltres i res no ens podrà aturar. Vine amb nosaltres perquè els temps estàn canviant. Quan les paraules no diuen res, quan són promeses que s'endú el vent, quan l'aire costa respirar, hi ha cadenes per deslligar, hem de trencar-les per poder-ne escapar. Hem de trencar-les per poder veure-hi més clar. Tu, no te n'has adonat? Tu, què hi fas aquí parat? Vés de pressa o potser faràs tard.
2- Cap On Vas? Oh!, cap on vas? Vas de pressa, no et vols aturar. Oh!, cap on vas? Ets com sorra entre les meves mans. Espera't un instant - abans de passar. Dóna'm un segon - abans d'escapar. Cap on vas serà molt millor, la nit només està per encetar. No, no tanquis els ulls, encara falta molt per clarejar aquesta nit és per fer un viatge llarg. Oh!, cap on vas? Quan et miro tinc el temps comptat. Oh!, cap on vas? Dóna'm hores que el dia se'n va. Dóna'm un instant - abans d'acabar. Espera't un moment - abans de marxar. Aquesta nit és per fer un viatge llarg, però no esperis arribar. Aquesta nit és per fer un viatge llarg, estàs a punt per començar?
3- Junts De Nou Per Primer Cop Junts de nou per primer cop, poder continuar o tornar a començar, però tant se val, si avui pot ser demà i el riure pot ser plorar. Junts de nou, passem lentament les hores que encara ens quedaran per compartir moltes nits plegats que mai no es perdràn. No sé fins quan haurem de ser valents. No sé fins quan, si per sempre més. Per si demà ja no puc somiar o no puc seguir, fes-ho per mi. Junts de nou, tornar a navegar lluny del temporal sense port on tornar. Però tant se val, el vent ens portarà, qui sap on ens durà? No sé fins quan haurem de ser valents...
4- Pertànyer A Algún Lloc Potser era un dia clar, no un dia qualsevol, jo no en tenia prou, jo no tenia por. Pujant al primer tren, vaig deixar el meu passat i el vent que trenca el cel quan l'estiu se'n va. Però, de cop, he sentit la meva sang anant de pressa. Però, de cop, he vist al mirall algú semblant a mi. Miro les meves mans, encar hi puc creure. Miro al meu davant, encara hi puc confiar. Però demà potser s'acabarà si no marxo per sempre, i demà serà el meu demà on pugui descansar. Tornaré i sentiré el vent del nord. Tornaré i aniré amb el cap ben alt. Un dia tornaré, i sentiré allò que és meu. Tornaré a pertànyer a algún lloc ben aviat. Un dia tornaré. Sempre m'has vist, i no et pots imaginar com un home es pot sentir lluny de la seva llar. Però un dia tornaré, aniré amb el cap ben alt, com el sol que trenca el gel quan l'hivern se'n va. I, de cop, vull sentir de prop la tera que és meva. I, de cop, em vull sentir de cop pertànyer a algún lloc. Puc veure sobre el mar allà on neix el capvespre. Puc veure més enllà on dorm el dia clar; i demà, ja no serà demà si no puc dir per sempre; i demà, no hi haurà demà que s'hi pugui comparar.
5- Deprimit Sis És molt dur haver de marxar quan la festa s'ha acabat, quan la clau no et vol obrir i l'alcohol et fa sentir deprimit.
6- Ara O Mai Sempre ho he desitjat però he hagut de renunciar. Sempre ho he imaginat però no he estat capaç. Potser ha arribat l'hora de canviar, potser ha arribat l'hora de la veritat, tu saps el que m'ha costat, ha de ser ara o mai. Ho tinc a les meves mans, no, no ho puc deixar escapar, serà un moment especial, ara ho tinc al meu davant. Ara o mai, deixa que sigui capaç. Ara o mai, deixa que sigui veritat. Vull que ara sigui el moment esperat, demà serà massa tard. Ara o mai. Potser és tan diferent, ara ho sento tan a prop, podria ser el moment de donar-ho tot. Potser han canviat els papers del joc, ha arribat l'hora de ser guanyador, deixar de ser un perdedor, ha de ser ara o mai.
7- Maleïda Melòdia Els ulls em pesen, tot està tan malament, ningú m'espera però aquest so em fa sentir bé. Va trepitjant vides senceres la meleïda soletat, asseguda a les voreres mentre el músic va tocant. Res no importa, passaré la nit aquí, tanqueu la porta i serviu-me'n un per mi. Entre jocs de mirades, buscant resposta al seu reclam, atrapat en aquesta barra només la vull recordar. Vull una altra copa i la mateixa cançó, maleïda melòdia, però aquest cop, la vull més fort, més fort. No m'importa, no em fa res ser un perdedor, però a aquestes hores deixeu-me sol amb la cançó. Que lluny són tots aquells dies! Només ens queda el seu record; del que un dia era una noia, només en queda la cançó.
8- No Volíem Fer-nos Grans Desterrats a un paradís sense esperança, exiliats de tota possibilitat de tornar a veure com, només per un instant, tancant els ulls el món brillava al nostre voltant i no teníem por. Estàvem junts, no volíem fer-nos grans, érem amics. Ni un adéu volíem dir-nos sense creure que mai més ens tornaríem a trobar, ni que el vent d'altrs terres ens podria separar. I, tancant els ulls, el món girava al nostre voltant i ja en teníem prou, ens era igual, no volíem fer-nos grans, érem amics, jo i els meus amics. Vàrem néixer amb la incertesa dels seixanta i els he tornat a veure allà on els vam deixar. Què n'hem fet d'aquells dies que, només un instant, tancant els ulls el món girava al nostre voltant i ja en teníem prou, estàvem junts, no volíem fer-nos grans, érem amics. Jo i els meus amics ens hem fet grans.
9- El Futur Està A Les Teves Mans, Noi! Quan no hi ha res en què creure, quan tot ja sembla inventat, quan no hi ha res per comprendre, quan els somnis ja s'han somiat, em diuen "el futur està a les teves mans, noi! Has de pensar en el dia de demà!" Quan no hi ha res com un voldria i veus la corda fluixa al teu davant, quan no hi ha lloc on trobar feina digues cap on podria anar. "El futur està a les teves mans, noi! Has de pensar en el dia de demà!" Com vols que cregui en el futur amb el present que ens han deixat? Com vols que jo tingui orgull amb aquest món que ens han donat? No creguis que és tan fàcil viure amb la festa que ens han preparat, com vols que cregui en el futur amb el present que ens han deixat? "Totes les grans esperance avui estan posades sobre teu". Tothom es treu el pes de sobre i ningú no vol saber-ne res. "El futur està a les teves mans, noi! Has de pensar en el dia de demà!" tot és mentida, no et deixis enganyar, no, no t'ho creguis, t'estàn manipulant.
10- Fins Al Final Dies i nits junts i sense dormir sobre el terra fred i humit. Coixins de paraules fetes per compatir, tot el que ens quedava d'ahir. Queda molt per caminar. Queda molt per endavant. Queda molt per recordar abans no poguem oblidar, perquè això ens ha de portar fins al final. El que tenim és poc o molt, no ho sé, el que si sé, és que ho hem fet junts. Però la distància és cada cop més gran, quan més a prop del cel, més lluny.
11- Fes El Que Vulguis Deixa que parlin, no els facis cas, segueix el teu-camí endavant. Tu fes i deixa que diguin i no renunciïs a res, la història és massa curta per anar perdent el temps. Vagis allà on vagis, tothom et diu el que has de fer, però ningú dóna la cara quan surt malament. No deixis que ningú pensi per tu, no deixis que ningú et digui mai el què has de fer. Sense por, fes el què vulguis. Sense por, fes-ho com vulguis. Només tu sabràs com fer-ho, només tu saps el que et convé. Deixa que pensin malament, no et preocupis, tu vés fent. Cadascú a casa seva és un món indiferent, però tu saps la manera de no ser com molta gent. Sigues com tu vulguis i no et venguis a cap preu, tu vés fent la teva, no canviïs de carrer. No deixis que ningú t'ompli de por. No deixis que ningú mai te'n prengui un tros.
12- En Nom De La Llibertat Plou com ho feia ahir. Plou, com sempre, sobre humit. Ja no queda el dret d'escollir. Plou de nou aquest matí. Plou i tot sembla tranquil. Potser farà fred aquesta nit. Tan sols queda el plor dels rostres espantats enmig de castells de brossa fumejant, i els ulls tristos mirant al cel desesperats, i un farcell de vestits bruts tacats per la sang. Un paisatge desolat és tot el que n'ha quedat, ombres que no poden caminar. Lluny de ser com era ahir, res queda per destruïr, a qui li importa el que passa aquí? Tot el que era seu ara ja són pilots de records, i els carrers ja són muntanyes de ciutat, i la ràbia és l'escuma que té el seu únic mar en un món inexplicable igual que les seves morts. Mira què han fet i perquè en nom de la lliberat. Digues-me qui ho ha fet, digues-me qui, en nom de la llibertat. En nom de la llibertat digues-me qui pot matar, digues-me qui, en nom de la llibertat. Avingudes sense flors, cementiris sense noms, som un crit d'alerta a un mal son. Tot plegat és una farsa que té el color de la mort, com el túnel llarg on passaràs la nit. Esperant que arribi l'alba, sents el silenci del llop i et preguntes si hi haurà llàgrimes per tu. Digues-me qui pot parlar, digues-me qui pot matar, digues-me qui, en nom de la llibertat.
13- El Preu De La Llibertat (Find The Cost Of Freedom) Mira el preu que ens ha costat guanyar la llibertat. Tots aquells que van lluitar avui els hem enterrat.
14- Cercles Tard o d'hora tot s'acaba però tornarà a començar com la llum del dia que ens deixa l'obscuritat. El silenci del poeta i la pàgina en blanc conviuràn fins que el cercle es torni un altre cop a tancar. Però avui sembla irrepetible, avui sembla diferent, cada cop sembla l'últim cop, però aquesta nit la màgia ens ha agafat. Cada esforç semmbla el primer esforç, però aquesta nit el cercle s'ha trencat. Però la màgia del solstici avui ens ha captivat, enmig del cercle ha entrat la llum i res no tornarà a ser com abans. Enmig del cicle, al mateix punt, el món sembla haver-se aturat.
© Canal Sau - 2002