SABIES QUE....

CRÍTICA DE LA RAÓ PURA
CANÇÓ PER CANÇÓ
Per Pep Sala

“No cal dir res”: “És la cançó més pop del disc, un tema Beatles. Per mi és molt divertida. La vaig fer
perquè venia en Gerry Duffy, i volia aprofitar per gravar una cançó amb ell. Parla d’una d’aquelles
relacions tan collonudes en què no calen les paraules perquè saps en tot moment què pensa l’altre”.

“Ballarina”: “És la crònica d’una nit boja d’amor, però amb un toc d’humor. Hem fet servir unes
guitarres elèctriques de dotze cordes en la línia de Byrds, com la que feien servir a “Mr. Tambourine
Man”. Hi ha una bateria tocada amb escombretes molt interessant”.

“Pensant en tu”: “És una cançó d’amor que parla d’una persona en concret, un retrat. Musicalment
és la més celta del disc. Hi ha molts instruments de música celta”.

“Crítica de la raó pura”: “Parla de la raó, en els dos significats de la paraula. En Jordi Gas i en
Valen Nieto han fet una feina en les veus que vull destacar”.

“L’última estrella”: “És fresca i divertida, en la línia del que era Sau. M’agrada molt la melodia que
fan les flautes agaitades i el joc de guitarres. La lletra parla d’aquell racó que tenim tots, on
t’amagues quan fuges de tot. En aquest cas, el racó és l’última estrella.
És una manera d’aïllar-se de tot”.

“Guarda’m l’amor”: “Una altra cançó d’aires celtes. M’agrada perquè la tornada és una melodia, i
l’estructura de cançó és poc habitual. He intentat fer una lletra poètica sobre una persona que, per
les raons que siguin, ha de fotre el camp del seu país. No parla de l’aspecte social, sinó de la ment
d’aquesta persona, que sempre porta el seu lloc d’origen al cap”.

“Al costat de Jack i Neal”: “És una lletra a mitges amb en Matthew Tree. Tant a ell com a mi ens
agrada molt la generació beat, i en aquesta cançó parlem de Jack Kerouac i Neal Cassady, que
són els dos protagonistes d’En el camí. La lletra entra i surt de l’acció, de vegades parlem d’ells i
de vegades de nosaltres mateixos. És una de les cançons més canyeres del disc”.

“Quan la nit dorm”: És un tema pop on les veus han estat processades amb efectes. Trobo molt
interessant el tractament tímbric de la cançó. La lletra és molt personal i difícil d’explicar. Parla del
neguit d’haver de fer una cançó en el moment que et surt, encara que sigui a mitja nit”.

“Un trosset de cançó”: “És una de les meves preferides. És una cançó molt simple feta amb
guitarres acústiques i un petit hammond de fons. La lletra juga molt amb les paraules”.

“Camí d’enlloc”: “És una lletra que he fet amb en Muhel i que parla de la sensació que tenim moltes
vegades de no anar enlloc. Musicalment m’agrada l’atmosfera de guitarres”.

“Tots els ocells del cos”: “És una cançó en què he intentat acostar-me tant com he pogut al món
de la poesia. És una balada, i hi destaca la guitarra jazz”.

“Buscant el nord”: “Pop en la línia de les meves de tota la vida. És cosina de “Camí d’enlloc”. Reprèn
un dels temes del disc: On som? On anem? En el fons tots som en un camí que no se sap on va”.

“Les coses que es trenquen”: “Les coses més maques de la vida, quan es trenquen, ja no es poden
tornar a enganxar: algunes relacions, la salut,... Sön les coses amb què hem d’anar més amb compte,
perquè quan es trenquen fan molt de mal. Per tocar-la hi ha participat en Josep Mª Francino i en Ricky Coll.

“El meu consol”: “La vaig escriure amb en Xevi Bosch i és la segona part del “Nascuts en la boira”,
d’on ets, les arrels... Hi ha col.laborat la cantant de country Kathy Chiavola”.

“No em diguis mai adéu”: “És l’última cançó que vaig fer. Parla de la sensació que tens quan acabes
alguna cosa amb la qual has treballat molt de temps. És una balada molt en la meva línia”.

Club Carpe Diem                                            © Canal Sau - 2005