CARTA

Fa molt temps que no sé res de tu. Com estàs? Per aquí tot segueix igual, com sempre. Tot aquest temps que ha passat
des que te'n vas anar m'ha servit per reflexionar sobre coses que, vulguis o no, d'una manera o altra poden arribar a fer
que vegis el món amb uns altres ulls, d'un altre color... però més fosc.

Una de les coses que he après és que un no se n'adona del que té fins que no ho perd; amb això no et pensis que que vull
dir que no et valorés prou, sinó que pensava que tu estaries allà per sempre, sobre dels escenaris fent concerts amb en
Pep, pensava que això mai no et podria passar a tu. Era un pensament innocent. Però vas agafar un bitllet tant sols d'anada
i vas pujar a aquell tren de mitjanit que és a l'abast de tothom. El teu adéu m'ha obert els ulls.

Aquest matí, quan anava cap a classe m'he parat a un semàfor i al girar-me he vist un noi que m'ha recordat molt a tu; per un
moment m'ha semblat com si tot hagués estat un malson i tu seguissis estant allà.
Era alt i deuria tenir si fa no fa la teva edat. M'he quedat quedat mirant el seu rostre i era com si et tingués al davant, com si
m'haguéssis enviat un àngel que em recordés o s'assemblés a tu. Tenia una mirada clara i transparent, amb uns ulls blaus
que parlaven per ells mateixos, i uns cabells arrissats i rossos amb aquell rínxol misteriós que es deixava caure enmig del front.
Tenia un aire que inspirava confiança, perquè de fet tu ets l'amic que sempre hagués volgut tenir. La seva olor també em va fer
caure en el seu foc. Era una olor dolça, però que alhora transportava seguretat i firmesa.

I de cop, el soroll dels cotxes m'ha despertat del meu particular somni i "tu" t'has allunyat cada cop més amb pas lleuger,
mentre jo m'anava quedant enrere pensant i recordant tots els moments que Sau ha omplert en el meu passat. El passat
és Sau, són concerts,sou tu i en pep i són bones estones ja passades, però el present és aquest silenci que crida tant,
que no deixa de recordar-nos que has marxat amb la lluna a l'esquena. Aquest silenci tant cruel i tant dolç, tant fals i tant sincer.

Ara tant sols queda el record d'aquell grup que es deia Sau, que amb tant poques lletres és capaç de transmetre tants
sentiments. De fet Sau és la banda sonora de la meva vida.
Però ara tu ja no hi ets, i aquesta és la realitat que he d'acceptar encara que em costi. Aquí has deixat projectes per
acabar i promeses per complir...
Aquesta carta mai no estarà tancada dins de cap sobre ni portarà segell, ni tampoc la llençaré a la bústia del meu carrer.
No sé ni on anirà a parar. Estem molt lluny, però la distància que ens separa no és tant gran.
Malgrat això, sé que em llegeixes; crec en tu.