Amb la lluna a l'esquena 1998 (Fanàtic - Blanco y Negro)
1-No Hi Ha Trapezistes
Divuit mesos i un dia més,
es fa tan lent esperar,
ja no passen tramvies no,
ja no vaig ni a pescar.
Ja no borden els gossos
i han pleat els del circ,
ja no hi ha trapezistes, no,
i tu no véns mai per aquí.
S'ha parat el rellotge vell
de la nostra estació
i els ocells de la via tres
s'han rebel·lat contra tot.
I els diumenges a la tarda són
encara tan avorrits;
hi ha coses que no canvien mai
i tu no véns mai per aquí.
Un avió creua un tros de cel
i jo em sento morir,
aquests núvols no marxaràn
fins que arribi l'abril.
Tu ja no véns mai per aquí.
Ja no queden estrelles, no,
tampoc passen els trens
que ens portaven a casa als dos
després d'anar a trencar el gel.
I ja res és com era abans,
els avis diuen sovint,
les xafarderes van preguntant:
per què no véns mai per aquí?
I les nits, quan ja no fa fred,
torno a pujar al meu terrat.
Des d'aquí puc veure encara
aquest cel ennuvolat.
Tu ja no véns mai per aquí.
2- Vespres De Desembre
Vespres de desembre,
deixant la tardor,
les ombres es fan llargues
passejant pel port.
Trencant les onades
amb el peu descalç,
confonc el soroll del cor
amb el batec del mar.
Hi ha nits tan senceres,
hi ha nits sense estels,
hi ha nits que la boira
no et deixa veure el cel.
Hi ha nits sense lluna,
hi ha nits per l'amor,
hi ha nits que si esperes més
podràs veure el sol.
Vespres de desembre,
el terra és humit,
avui tinc tot el temps del món
i ningú per compartir.
Cançons a la luna
- nenúfar estrany -,
veig Neptú mirant el mar
darrere un fanal.
Hi ha nits solitàries,
hi ha nits de concert,
nits d'hotel, d'una nit,
on mai passa el temps.
Hi ha nits de tendresa,
hi ha nits per somniar,
hi ha nits molt més fosques
i altres pels amants.
De nits pots posar-te
el món a les mans,
respirar de cop molt a fons
i veure-ho tot més clar.
Oh, vespres de desembre,
nits que no acaben mai,
nits que només voldria
estar al teu costat.
3- Amb La Lluna a L'Esquena
Ella passa i mira a fora,
ho fa per costum.
Són molts anys d'espera,
potser ha perdut el rumb.
Hi ha qui es gasta
i prova d'enllestir el seu futur
buscant una altra feina,
creuant els dits per tu.
Tu no perds la fe i creus
que tot arribarà, batalles perdudes,
qui les voldrà escoltar?
Volen veure el dia
en què tot sigui un tot
i no només un presagi,
no tan sols un tros.
Hem vingut fins aquí
seguint les nostres vides,
fills del nostre destí.
Hem vingut fins aquí
seguint les nostres passes,
creuant el vell promès paradís.
I mentre algú resi per poder veure el sol,
per trencar amb la tristesa
i oblidar de nou,
amb la lluna a l'esquena
seguirem donant-ho tot.
Demà és un altre dia,
potser una altra cançó.
Hem vingut fins aquí
seguint les nostres vides,
fills del nostre destí.
Hem vingut fins aquí,
amb la lluna a l'esquena,
creuant el vell promés paradís.
4- Voler, Poder
Voler esbrinar per a no resoldre,
poder saber per fi el teu nom,
tenir la teva veu callada,
sentir la teva olor quan dorm.
Voler oferir-te una promesa,
poder embogir amb la teva pell,
tenir de prop els teus miratges,
sentir al meu cor el teu batec.
Voler, poder tenir un tros de tu,
voler, poder sentir-te un moment,
voler, poder, sentir i tenir-te a prop,
voler, poder sentir-me en el cel.
Voler que tot es dignifiqui,
poder saber què hi ha dins teu,
tenir passió i desbordar-se,
sentir como tot ja es va perdent.
5- Només Un Malson
Ara em trobo aquí assegut en aquest bar
i el dilluns del mateix dia farà un any.
Però l'espera ens desespera i jo espero sol.
A vegades crec que tot és un malson,
només un malson.
Què esperaves trobar-te, bèstia, un jardí de flors?
A la vida tot era fàcil i ja n'hi havia prou.
Digue'm quantes vegades ja t'ho havia dit,
que si aboques les esperances les hauràs de recollir.
I l'amor, diuen que l'amor és cec.
I l'amor... no vaig veure la paret.
Ella deia que amb l'amor n'hi havia prou.
Ara diu que el temps si vols ho cura tot,
i mentre s'aclara i canvia d'opinió,
veig clar que tot és un malson, només un malson.
On esperaves trobar-te, bèstia, just al centre del món?
ara ja ningú t'escolta, és per això que parles sol.
Un nou pas en la teva història de vida i desenganys,
llençaràs al riu les sabates i ara aniràs descalç.
I l'amor, diuen que no saps mai d'on ve.
I l'amor... a mi em va enganxar de ple.
I a les tardes, assegut, bevent tot sol,
em recordo corrent, perdut del tot.
I jo ja t'ho deia, no veus que és cec l'amor.
A vegades crec que és un malson, només un malson.
I l'amor, diuen que l'amor és cec.
I l'amor... vaig menjar-me la paret.
Ella deia que amb l'amor n'hi havia prou.
Ara diu que el temps si vols ho cura tot,
i mentre s'aclara i canvia d'opinió,
veig clar que tot es un malson.
Ara em trobo aquí assegut en aquest bar
i el dilluns del mateix dia farà un any.
Però l'espera em desespera i jo espero sol.
A vegades crec que és un malson, només un malson.
6- A Prop Del Mar
Si no vas molt de pressa pels voltants del meu carrer,
veuràs les cases blanques i un bar que està sempre obert.
Bicicletes que van amunt i avall, que travessen tot el prc,
una església molt a prop del mar i carrers amb nom de sant.
Si no vas molt de pressa i mires al teu voltant,
veuràs portes obertes que et conviden a passar.
Digue'm si el carrer fa olor de mar, si fan soroll els finestrons,
si les sirenes sonen cap al tard, si a les terrasses hi ha coloms.
Si vas a prop del mar, si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar, digue'ls-hi que penso en ells.
Si no vas molt de pressa i et pots aturar,
mira'm les seves cares, si hi veus el temps passar.
Si en els seus ulls hi ha felicitat i en la pell el seu treball,
si la vida segueix endavant, com jo la puc recordar.
Si vas a prop del mar, si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar, digue'ls-hi que penso en ells.
Si vas a prop del mar, si vas a prop del meu carrer,
si vas a prop del mar, veuràs la meva gent.
7- Vida Moderna
Mira'm la cara, digues veritats.
Tu saps com penso, jo sé el què fas.
Així que acosta't, dona'm amor,
aquí no hi ha culpables, aquí no hi ha perdó.
Creus que haig de fer-ho? Ho llenço tot.
Potser he d'aprendre a dir que no.
Aquest ritme de vida em portarà a la mort.
Traumes d'infantesa i culte al teu cos.
Vida moderna, temps actual,
tu estàs de moda i jo estic fatal.
Tu vius al dia i jo visc de nit,
la vida moderna ens hafet així.
Digue'm què passa, esperit fatal,
vistosa escletxa, camí infernal.
Mira'm la cara, no, no tinguis por.
Digue'm tu qui ets, digue'm qui sóc jo.
Fora mentides, anem a fons,
tu saps que em trobo al fons d'un pou.
Treu-me'n i parlem-ne i sigues clar,
no cal enganyar-se, tu ets el meu mirall.
Puc ser egoïsta, puc ser brutal,
puc ser tan tendre, puc ser animal.
Tu sense mi i jo sense tu,
som ànimes en pena, estem perduts.
8- Suposem Per Un Moment
Suposem per un moment, que no és molt suposar,
que les bones intencions són les armes del món,
que la Terra és un paradís, que el temps no passa en va,
que la història és un error i hi ha de tot per tothom.
Que l'enveja és un mal menor i la sort és això,
una sort per tots, no una combinació. Suposem.
Suposem per un moment, que no és molt suposar,
que l'experiència no és un grau, sinó un sac foradat.
A vegades crec que és veritat, tan de bó fos real.
Maleït despertar que em torna a la realitat.
Però jo vull creure, jo vull confiar
que potser un dia serà veritat.
Però jo vull creure, jo vull confiar
que hi haurà un dia tal com l'he somniat.
Suposem per un moment que les guerres d'ahir
són només contes de por, per aprendre a llegir
que en els ulls de la humanitat ja no hi quep més dolor.
Que la innocència és general, que ningú és més fort.
A vegades crec que és veritat, tan de bó fos real.
Maleït despertar que em torna a la realitat.
9- Res A Perdre
Ell era lliure, no li calia res.
Caminava per l'aigua on el riu és transparent.
Per on ell passava, no hi passava el temps,
sempre un somriure, gairebé el mateix.
No creuava cap paraula, tothom deia:
"ha perdut la raó", per company la seva estampa
i per equipatge una cançó.
No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema. Qui menys necessita
és qui té menys a envejar.
Anant d'un lloc a l'altre, temptant de nou la sort,
seguint cada dia els camins d'un rodamón.
Cada ciutat nova, vol menjar-se el món,
ho porta tot a sobre, no deixa res enlloc.
Un parell de sabates, una camisa i uns pantalons,
les idees clares, cantant només la seva cançó.
No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema. Qui menys necessita
és qui té menys a envejar.
Qui menys necessita és qui té més té a guanyar.
10- Viatge Llarg
Que no hi hagi penes, ni dreceres, ni paranys.
Que no et faltin bons amics, que tinguis la ment en pau.
Que trobis tendresa i amors a qui estimar
i aigües tranquil·les on tu puguis fondejar.
Si la vida és injusta i algún cop et fa dubtar,
no et falti la força mai per poder continuar.
Que el camí et sigui fàcil i no t'aturis mai,
la nit és un viatge llarg, però s'ha de poder arribar.
Que no hi hagi penes, ni promeses, ni enganys.
Que ningú et digui mai per ono has de passar.
Si el vent et ve en contra quan els temps siguin durs,
que sempre hi hagi una mà on et puguis agafar.
Quan les nits siguin fredes, que et puguis abrigar.
Que no et faltin mai companys amb qui poder conversar.
Quan el camí s'acabi o creguis haver arribat,
sigui on sigui aquest lloc jo t'estaré esperant.
La nit és un viatge llarg*, però jo t'estaré esperant.
*Veieu Cap On Vas
11- Això És El Que Hi Ha
Deixant enrera aquest lloc, vull anar fins al final,
avui seré pilot de somnis.
Tinc el valor suficient per donar-me explicacions,
seré l'autor dels meus desastres i malsons.
Això és el que hiha, no hi ha un perquè,
sento que no va amb la meva pell.
Tinc el valor, puc obrir els ulls, he recuperat el meu orgull.
No vull saber el per què ni dir sempre la veritat,
qui pot veure el costat bo?
No demanar més perdó, ni que em jutgin ni jutjar,
el que he fet, si no els agrada, és el que hi ha.
Això és el que hi ha, fins al final,
sento que no va amb la meva sang.
Ho faré tot sol, segueix el joc, avui veuré el costat bo.
No hi ha respostes per mi, no hi ha raons,
el que ha de venir ho vull fer tot sol.
Això és el que hi ha, no hi ha un perquè,
sento que no va amb la meva pell.
Seré el pilot dels meus malsons, avui veuré el costat bo.
12- Tothom Vol El Que No Té
He vist la llum de les estrelles,
he besat llavis de mel,
he volat per sobre els núvols,
he travessat tots els deserts,
he tocat amb els dits la lluna
i m'he sentit cremar la pell.
Però si tu no hi ets
no tinc enlloc on mirar-me,
tothom vol el què no té,
no sé res, però puc adonar-me:
no té sentit si tu no hi ets.
Res té sentit si tu no hi ets.
He pujat a les muntanyes,
he trobat la flor de neu,
he sobreviscut a tantes batalles,
he vist per dins el meu infern,
he fet pactes amb el diable
i un àngel m'ha ensenyat el cel.
Però si tu no hi ets...
13- Amb La Lluna A L'Esquena (reprise)
Hi ha qui és pilot de somnis, hi ha qui se sent deprimit,
hi ha qui viu un llarg viatge, hi ha qui vol poder sentir.
Hi ha qui se sent llire, hi ha qui busca el que no té,
hi ha qui està de moda, hi ha qui vol la seva gent.
Hi ha qui és trapezista, hi ha qui vol tenir-te a prop,
hi ha vespres de desembre, hi ha qui viu en un malson.
Amb la lluna a l'esquena hem vingut tots fins aquí,
seguint les seves passes, creuant el vell promés paradís.
14- Deprimit