ENTREVISTES

Com és que heu triat el Penedès per fer el primer concert de la gira?
C.S. Perquè Vilafranca és un lloc on hem tocat moltes vegades i durant molts anys. Pràcticament hi veníem cada
temporada, però ara feia tres anys ben bons que no hi fèiem cap concert. Sempre hem intentat, en la mesura que
hem pogut, cuidar molt l'espai on treballem. Vilafranca és una ciutat on ens agrada venir, sempre ha anat bé i feia
molt de temps que no hi veníem. És un lloc ideal.
P.S. Quan fas entrevistes sempre et fan la mateixa pregunta, i a tot arreu és igual. Hi ha molts llocs dels quals tenim
molt bon record i un és Vilafranca del Penedès. Si l'hem triat també és per això.
Per què heu decidit fer aquesta gira de petit format?
P.S. Normalment les nostres gires serveixen per presentar un disc. L'Any passat vam fer la gira de presentació d'Amb
la lluna a l'esquena, amb concerts pensats per a grans espais. Aquest any volem fer una gira adaptable a escenaris
més petits perquè no tots els llocs on es pot tocar tenen les instal·lacions adequades per a grans muntatges. A més,
ja que no presentem cap disc farem una cosa que també ens agrada, que és recuperar cançons. Quan fas la gira d'un
disc has de tocar les cançons noves, set o vuit de fixes, i només te'n queden tres o quatre més. Sempre ens queden
temes al calaix, de manera que aprofitarem per recuperar-los. Seran cançons que fa molt temps que no toquem, algunes
de les quals ens hem hagut d'escoltar el disc per veure con eren. És divertit recuperar coses que teníem gairebé oblidades.
A més, com que celebrem la primera dotzena... Quan vam fer els deu anys ja vam dir que ho celebraríem quan en féssim
dotze, perquè ens sembla més d'aquí i perquè el número dotze té molta més màgia, és més cabalístic...
Dius que el dotze té un poder cabalístic molt gran, Més que el Nou (nom del darrer disc de Sopa de Cabra)?
C.S. Per a quin dia vols la resposta?
P.S. Tenen significats diferents. El món de la càbala té una part criptològica que ara no desvetllaré.
Quines cançons antigues recuperareu al nou repertori?
C.S. Tocarem temes con "Restaurant Xinès", que em sembla que només la vam fer a la gira de Quina nit i amb prou feines,
o "Has perdut", que és una cançó d' El més gran dels pecadors que va passar desapercebuda i que només hem tocat tres
o quatre vegades... Són cançons que quan escoltes el disc dius: "Ostres, te l'havies perdut!"A l'hora de dissenyar un concert d'aproximadament dues hores, ens ha agradat recuperar-les. Ens plantegem oferir una estructura de concert molt variable,
amb una part acústica que és un incorporarem més variacions.
P.S. A més, com que durant aquest estiu estarem gravant el nou disc, ens hem plantejat també provar temes nous. Això no
ho havíem fet mai. Normalment fem un disc, la gent se l'escolta i quan vénen al concert gairebé ja se'l saben cantar. Volem
fer un o dos temes nous a cada concert i anar variant.
Com serà aquest nou disc?
P.S. No ho sabem. Els discos es fan sols. L'Experiència diu que quan vols fer un disc, ell mateix et va demanant sobre la
marxa cap on vol anar. Vas veient per on ha de petar cada cançó. Ara mateix devem tenir 16 ó 17 cançons compostes i,
si et sóc sincer, no tinc ni la més punyetera idea de cap on anirà. Les estem assajant, provant, tocant... un dia sona d'una
maneta i un altre d'una altra. Quan vam treballar amb Nigel Walker, un gran enginyer, deia que fer un gran disc no té cap
secret, només cal tenir prou paciència per esperar el moment de cada cançó. Crec que té raó. Hi ha un moment màgic i
si tens la sort que en aquell moment tens una cinta i pots pitjat el Play, queda gravat. En canvi, de vegades hi ha cançons
a les quals els dones mil voltes i no el trobes... No sé cap on tirarà el nou disc. Nosaltres estem molt contents d'Amb la lluna
a l'esquena, creiem que és un disc molt pensat, elaborat, molt excitant... El fet d'haver-hi dos músics nous a la banda, el
Josep Lluís Pérez i la Simone Lambregts, ens va permetre descobrir moltes coses.
C.S. La diferència amb els altres discos és que aquest any no concentrarem la gravació en dos mesos i mig, sinó que
començarem el març i no pararem fins al juliol, com a mínim. Podrem reflexionar més amb cada tema. Gravar-lo, deixar-lo
reposar, escoltar-lo. Crec queAmb la lluna a l'esquena és la continuació del Junts de nou. I el Set és un trencament...
Aquest any el procés de creació serà llarg.
P.S. El gravarem a l'estudi Bar Miquel, que vam dissenyar nosaltres mateixos i que té un any de rodatge. Serà una gravació més assossegada.

Per a aquesta gira dieu que recuperareu velles cançons, que a més, són les de més èxit. La cosa és tornar enrera
per poder continuar endavant?
C.S. Aquesta no és la pretensió. Hi ha canvis que són importants i quan decideixes t'adones que també canvien les coses al
teu voltant. L'Any passat van fer una aposta determinada, un canvi discogràfic i de management, una banda nova... Aquest
any, sense voler-ho, han canviat molt les coses al nostre voltant. Estem en una nova empresa de management, Pro-Art,
comencem a gravar un disc nou, tenim noves incorporacions a la banda, han tancat el restaurant on sempre anem a dinar...
Hi ha tota una sèrie de canvis que són independents d'anar endavant o endarrera.
P.S. Normalment fem allò dels anys sabàtics. En vam fer un fa molt poc i ara ens venia de gust recuperar les cançons. Cada any,
quan confeccionem la llista de les cançons que tocarem, tenim veritables batalles amb la banda per decidir quines hi posem.
Cadascú en vol posar alguna que no hi entra. En definitiva, en aquesta gira XII hem volgut donar cabuda a les cançons que
sempre ens queden fora, però que ens ve de gust tocar.
Faràs alguna cosa de teatre aquest estiu, Carles?
C.S. El teatre és molt complicat perquè s'assembla excessivament al que estem fent: preparació, molts mesos de treball,
representació cada dia, bolos... és incompatible. Si surten altres coses, si. Però han de ser coses compatibles: una pel·lícula,
una sèrie...
Hi haurà alguna col·laboració al concert de Vilafranca?
P.S. En aquest concert, no. En d'altres és possible que comptem amb la Simone Lambregts, que està a Les Violines. No serà
un membre fix de la banda però vindrà quan pugui.
El Quim "Benítez" ha deixat la banda. Feia molts anys que tocàveu junts...
P.S. Si el Quim és primer de tot un gran amic i un bateria enorme. Estem molt contents d'haver treballat tants anys amb ell. Ara
està treballant a tv3 amb l'Andreu Buenafuente, que aquest any farà un programa diari. El substitueix el Toni Pagès, que és un
descobriment que hem fet: és molt bo, tècnicament impecable... i fa molts anys havia estat deixeble meu a l'escola de música.
Ha estat un retrobament i estic segur que qui vingui als concerts quedarà content amb ell.
C.S. L'únic que queda de sempre és el Ramon Altimir. Quasi hauria pogut venir avui i explicar coses també ell...
P.S. Això passa a les bandes. Per exemple, el Jordi Mena un dia ens va dir que estava a Jarabe de palo i que li anava molt bé.
Millor. Sempre que hi ha un trencament d'aquests és de bon rotllo. Pot ser que participi en aquest disc o en el proper... Qui sap!
Us ha canviat la tipologia de fans que us vénen a veure?
P.S. Si, Sau té un target de públic molt ampli. Des de la gent que venia al principi i ara te'ls trobes als concerts amb una criatura
de tres anys...
...que és diu Pep o Carles?
P.S. Alguna vegada ens ho han dit. Parafrasejant en Frank Sinatra podríem dir que el "Boig per tu" és el responsable
d'una generació de Catalans. Als concerts, però també ve gent de 13 o 14 anys... i una cosa que hem observat últimament
és públic de 40 o 50 anys que un dia ens descobreixen i s'hi apunten.
C.S. També hi ha una altra cosa. Cal diferenciar la gent a qui li agrada el grup i els que vénen als concerts. L'edat s'allarga molt
més entre els que compren els discos i és més concreta entre els que vénen als concerts. Els que tenen 40 o 45 anys no vénen
quasi mai als concerts però et compren els discos.
Per on passarà la gira XII?
P.S. Pels Països catalans. També tenim pendents uns concerts a Alemanya. És probable que toquem a Alemanya, Bèlgica i
Luxemburg.
Quan toqueu en aquests països feu el repertori de Sau o toqueu versions?
C.S. Fem Sau, com a molt el "The weight", però fem Sau. I dues hores, sense miraments. És fort que vinguin a veure't. La primera
vegada que vam tocar a Alemanya va ser a Nüremberg. La sala era petita però hi havia molta gent. En acabar, des de la rulot
sentíem la gent cridar, i va venir el de la sala perquè tornéssim a sortir, que els havia agradat. Cantem en Català, no entenen res però hi ha alguna cosa que comunica, que traspassa. A nosaltres també ens sorprèn. Tocar allà és un esforç, però l'hem fet perquè ha
sortit així. Sempre hem tingut clar que fer plans no serveix de res. Un dia ens van convidar a anar a Luxemburg i d'allà va sortir tot.
Des d'Espanya no ens ho han dit mai i nosaltres no ho provocarem.

4 de Febrer de 1999 a Vilafranca del Penedès--Última entrevista publicada a la Revista Enderrock

Cedida per Maria Josep Vilarrasa.

© Canal Sau- 2002