QUAN CRIDA EL VENT

QUAN CRIDA EL VENT
Mar endins, puc veure els colors que mai no he vist.
Blau de blaus, recorden el temps del paradís.
Res ja és així, i la història s’ha oblidat,
i la història s’ha oblidat potser de mi, del meu país;
i la història s’ha oblidat,
i la història s’ha oblidat potser de mi.

Gust de sal, fusta i cordes del meu llit.
Navegant, surant i dormint la negra nit, la negra nit.
On la llum no és el meu port,
On la llum no és el meu port sinó un amic, el meu amic.
Amb els ulls, la pell i el cor iguals a mi.

Res ja és així i la història s’ha oblidat...

Lletra: Carles Sabater
Música: Eduard Iniesta
 

© Canal Sau - 2004